Entrades al Blog
Comentaris Recents
 

Relats de llum i foscor II

Relats de llum i foscor II

Era una nit freda, humida, com sol ser a finals de febrer, i allà estàvem nosaltres, un petit grup decidit a explorar l’abandonat hospital psiquiàtric infantil de Cheste. Un lloc fosc, que amaga mil històries a les seves parets, i que en l’actualitat només acumula runes i natura. Amb pràcticament tota l’estructura en peu, un dels punts que crida molt l’atenció, és que gran part de l’edifici, per l’interior, està cremat, amb les parets completament negres, esborrant totes les marques del pas del temps. I allà estàvem nosaltres, disposats a fer alguna fotografia de light painting, amb un escenari únic, i un cosplay immillorable, infermera de videojoc Silent Hill.

modelo @suka_phoenix

Aquestes localitzacions sempre porten alguna sorpresa, que en major o menor mesura, no deixen indiferent, com per exemple, trobar una habitació molt petita, que encara conserva les proteccions a les parets, i que al mig, hi ha un parell de bosses de brossa, lligades amb cinta americana, fent la forma d’un cadàver. Primer que fem, pegar un cop amb el peu, per veure que realment són pedres, que algú ho ha utilitzat prèviament per atrezzo o similar, i al ser afirmativa la resposta, simplement ho movem perquè també aparegui a la fotografia (petits regals que ens fa la localització).

modelo @suka_phoenix

Un cop ja tenim les fotografies d’aquesta zona, seguim explorant, buscant un element distintiu per alguna de les habitacions, i un cop més, l’hospital ens sorprèn, un grafiti de paret completa, una mica deteriorat, però encara en un estat acceptable per ser fotografiat. En aquesta ocasió, la idea principal era il·luminar a la model asseguda a la finestra, i al costat, el grafiti amb l’ajuda del llapis freehand, amb un color fred, i el parasol rodó per aquesta eina, donant un efecte de relleu, i destacant una obra dins de la fotografia. En el moment de començar aquesta imatge, tot a punt, càmera enquadrada, segona càmera disparant un timelapse… i de sobte, els tres, comencem a sentir olor de menjar, com si algú estigués cuinant, concretament de cassola de llenties. Una olor molt intensa, que va inundar tots els passadissos de la zona. En aquell moment, jo volia acabar la fotografia, i la resta volien marxar, així que després de fer la fotografia que ja gairebé estava, i donar una petita volta pels passadissos contigus a la sala on estàvem, vam recollir tots els estris i vam marxar.

modelo @suka_phoenix

No sabem exactament d’on venia aquella olor, però els tres vam coincidir amb el mateix. Va ser un moment molt gran de suggestió, tot i que no va passar res, tots vam marxar amb una sensació estranya. Recordeu que sempre és millor anar acompanyats als llocs abandonats, sempre pot passar alguna cosa inesperada…

Ens veiem a la foscor!

No Comments

Post A Comment